. Per exemple:
Es va ficar en un assumpte escabrós i se la va jugar: va posar en risc la seva vida.
D'altra banda, l'expressió jugar-s'ho tot també pot tenir el significat d''arriscar' o bé 'apostar'. Per exemple:
Ja ho tens clar? Mira que t'ho jugues tot fent aquesta elecció.
[...]
El quantificador tot es pot fer servir com a pronom. Per exemple:
S'ha mullat tot!
Tot està encara per fer.
Aquest quantificador tot també pot fer referència a un pronom de complementdirecte: bé sigui el pronom ho o un pronom personal de tercera persona. En aquest cas, apareixen a la mateixa [...]
El verb pirar significa 'anar-se'n, fugir' i s'usa habitualment en un registre col·loquial. Per exemple:
Em sembla que aquí fem nosa, així que pirem!
Amb aquest mateix sentit, també s'utilitza la forma pirar-se-les (o pirar-me-les, pirar-vos-les, etc.), en què els pronoms formen part del verb [...]
El complement de règim és aquell complement que va introduït per una preposició i és seleccionat pel verb. Quan es vol pronominalitzar aquest complement, es pot substituir per dos pronoms: en o hi. El primer representa el complement introduït per la preposició de, mentre que el pronom [...]
gènere i nombre amb el subjecte o el complementdirecte.
Hi ha dos tipus de predicatius: l'obligatori, que és exigit pel predicat del verb i, per tant, no se'n pot prescindir, i l'opcional, que és optatiu, és a dir, que se'n pot prescindir. Per exemple:
Treballa de cambrer. (obligatori)
Veig la [...]
Complement assignat a un assalariat amb caràcter individual i a títol estrictament personal, després de l'apreciació de les seves qualitats professionals, intel·lectuals o morals, el seu rendiment i la seva eficàcia. [...]
El verb passar, en sentit general, significa 'recórrer tal o tal camí o travessar tal o tal lloc anant d'un indret a un altre'.
Ara bé, la forma passar-la o bé passar-les, amb el pronom de complementdirecte lexicalitzat, significa 'passar misèria o necessitat'. Per exemple:
La nostra història [...]
El pronom en pot substituir un complement del nom. Ara bé, s'han de complir una sèrie de condicions.
1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complementdirecte, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut (postverbal en les copulatives d [...]